Punto Neutro. Descobreixi les bases legals en les quals se sustenta la plataforma

Legislació

A continuació trobarà un extracte de la normativa espanyola de major rellevància relativa als diferents medis de prova electrònics i a la força probatòria d'aquest tipus de documents davant els tribunals.

Cal destacar que cap enviament realitzat mitjançant els mateixos protocols que utilitza Punto Neutro ha estat impugnat, de contrari, en cap procediment judicial.

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

Article 24. Dret a la tutela judicial efectiva

  1. Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió.
  2. Així mateix, tots tenen dret al jutge ordinari predeterminat per llei, a la defensa i a l'assistència de lletrat, a ser informats de l'acusació formulada contra ells, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els medis de prova pertinents per a la seva defensa, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpables i a la presumpció d'innocència.

La llei regularà els casos en què, per raó de parentesc o de secret professional, no s'estarà obligat a declarar sobre fets presumptament delictius.

LLEI 59/2003, DE 19 DE DESEMBRE, DE FIRMA ELECTRÒNICA

Article 3. Firma electrònica, i documents firmats electrònicament

  1. La firma electrònica és el conjunt de dades en forma electrònica, consignats juntament amb altres o associats a ells, que poden ser utilitzats com a mitjà d'identificació del firmant.
  2. La firma electrònica avançada és la firma electrònica que permet identificar al firmant i detectar qualsevol canvi ulterior de les dades firmades, que està vinculada al firmant de forma única i a les dades a què es refereix i que ha estat creada per mitjans que el firmant pot utilitzar, amb un alt nivell de confiança, sota el seu exclusiu control.
  3. Es considera firma electrònica reconeguda la firma electrònica avançada basada en un certificat reconegut i generada mitjançant un dispositiu segur de creació de firma.
  4. La firma electrònica reconeguda tindrà respecte de les dades consignades en forma electrònica el mateix valor que la firma manuscrita en relació amb els consignats en paper.
  5. Es considera document electrònic la informació de qualsevol naturalesa en forma electrònica, arxivada en un suport electrònic segons un format determinat i susceptible d'identificació i tractament diferenciat.
    Sense perjudici del disposat en el paràgraf anterior, perquè un document electrònic tingui la naturalesa de document públic o de document administratiu haurà d'acomplir, respectivament, amb el disposat a les lletres a) o b) de l'apartat següent i, en el seu cas, en la normativa específica aplicable.
  6. El document electrònic serà suport de:
    1. Documents públics, per estar firmats electrònicament per funcionaris que tinguin legalment atribuïda la facultat de donar fe pública, judicial, notarial o administrativa, sempre que actuïn en l'àmbit de les seves competències amb els requisits exigits per la llei en cada cas.
    2. Documents expedits i firmats electrònicament per funcionaris o empleats públics en l'exercici de les seves funcions públiques, conforme a la legislació específica.
    3. Documents privats.
  7. Els documents a què es refereix l'apartat anterior tindran el valor i l'eficàcia jurídica que correspongui a la seva respectiva naturalesa, de conformitat amb la legislació que els resulti aplicable.
  8. El suport en què es trobin les dades firmades electrònicament serà admissible com a prova documental en judici. Si s'impugnés l'autenticitat de la firma electrònica reconeguda amb la qual s'hagin firmat les dades incorporades al document electrònic es procedirà a comprovar que es tracta d'una firma electrònica avançada basada en un certificat reconegut, que compleixi tots els requisits i condicions establertes en aquesta Llei per aquest tipus de certificats, així com que la firma s'hagi generat mitjançant un dispositiu segur de creació de firma electrònica.
    La càrrega a realitzar les citades comprovacions correspondrà a qui hagi presentat el document electrònic firmat amb firma electrònica reconeguda. Si aquestes comprovacions obtenen un resultat positiu, es presumirà l'autenticitat de la firma electrònica reconeguda amb la qual s'hagi firmat aquest document electrònic essent els costos, despeses i drets que origini la comprovació exclusivament a càrrec de qui hagués formulat la impugnació. Si, a judici del tribunal, la impugnació hagués estat temerària, podrà imposar-li, a més a més, una multa de 120 a 600 euros.
    Si s'impugna l'autenticitat de la firma electrònica avançada, amb la que s'hagin firmat les dades incorporades al document electrònic, s'estarà a l'establert en l'apartat 2 de l'article 326 de la Llei d'Enjudiciament Civil.
  9. No es negaran efectes jurídics a una firma electrònica que no reuneixi els requisits de firma electrònica reconeguda en relació a les dades a les quals estigui associada pel mer fet de presentar-se de forma electrònica.
  10. Als efectes del disposat en aquest article, quan una firma electrònica s'utilitzi conforme a les condicions acordades per les parts per relacionar-se entre si, es tindrà en compte l'estipulat entre elles.

LLEI 1/2000, DE 7 DE GENER, D'ENJUDICIAMENT CIVIL

Article 299. Mitjans de prova

  1. Els mitjans de prova dels que es podrà fer ús en judici són:
    1. Interrogatori de les parts.
    2. Documents públics.
    3. Documents privats.
    4. Dictamen de pèrits.
    5. Reconeixement judicial.
    6. Interrogatori de testimonis.
  2. També s'admetran, conforme al disposat en aquesta Llei, els mitjans de reproducció de la paraula, el so i la imatge, així com els instruments que permeten arxivar i conèixer o reproduir paraules, dades, xifres i operacions matemàtiques dutes a terme amb fins comptables o d'altra classe, rellevants pel procés.
  3. Quan per qualsevol altre medi no expressament previst en els apartats anteriors d'aquest article puguin obtenir-se certesa sobre fets rellevants, el tribunal, a instància de part, l'admetrà com a prova, adoptant les mesures que en cada cas resultin necessàries.

Article 300. Ordre de pràctica dels mitjans de prova

  1. Llevat que el tribunal, d'ofici o a instància de part, acordi un altre diferent, les proves es practicaran en el judici o vista per l'ordre següent:
    1. Interrogatori de les parts.
    2. Interrogatori de testimonis.
    3. Declaracions de perits sobre els seus dictàmens o presentació d'aquests, quan excepcionalment s'hagin d'admetre en aquest moment.
    4. Reconeixement judicial, quan no s'hagi dut a terme fora de la seu del tribunal.
    5. Reproducció davant del tribunal de paraules, imatges i sons captats mitjançant instruments de filmació, gravació i altres semblants.
  2. Quan alguna de les proves admeses no pugui practicar-se a l'audiència, continuarà aquesta per a la pràctica de les restants, per l'ordre que procedeixi.

Article 317. Classes de documents públics

A efectes de prova en el procés, es consideraran documents públics:

  1. Les resolucions i diligències d'actuacions judicials de tota espècie i els testimonis que de les mateixes s'expedeixin els Secretaris Judicials.
  2. Els autoritzats per notari conforme a dret.
  3. Els intervinguts per Corredors de Comerç Col·legiats i les certificacions de les operacions en què haguessin intervingut, expedides per ells amb referència al Llibre Registre que han de dur conforme a dret.
  4. Les certificacions que expedeixin els Registradors de la Propietat i Mercantils dels seients registrats.
  5. Els expedits per funcionari públics legalment facultats per donar fe en el qual es refereix a l'exercici de les seves funcions.
  6. Els que, amb referència a arxius i registres d'òrgans de l'Estat, de les Administracions públiques o d'altres entitats de Dret públic, siguin expedits per funcionaris facultats per donar fe de disposicions i actuacions d'aquells òrgans, Administracions o entitats.

Article 318. Mode de producció de la prova per documents públics

Els documents públics tindran la força probatòria establerta en l'article 319 si s'aportessin al procés en original o per còpia o certificació fefaent, siguin presentats aquests en suport paper o mitjançant documents electrònics, o si, havent estat aportat per còpia simple, en suport paper o imatge digitalitzada, conforme al previst en l'article 267, no s'hagués impugnat la seva autenticitat.

Article 319. Força probatòria dels documents públics

  1. Amb els requisits i en els casos dels articles següents, els documents públics compresos en els números 1r a 6è de l'article 317 faran prova plena del fet, acte o estat de coses que documenten, de la data en què es va produir aquesta documentació i de la identitat dels fedataris i altres persones que, en el seu cas, intervinguin en ella.
  2. La força probatòria dels documents administratius no compresos en els números 5è i 6è de l'article 317 als que les lleis atorguen el caràcter de públics, serà la que estableixin les lleis que els reconegui tal caràcter. En defecte de disposició expressa en tals lleis, els fets, actes o estats de coses que consten en els referits documents es tindran per certs, als efectes de la sentència que es dicti, excepte que altres medis de prova desvirtuïn la certesa del document.
  3. En matèria d'usura, els tribunals resoldran en cada cas formant lliurement la seva convicció sense vinculació a l'establert en l'apartat primer d'aquest article.

Article 320. Impugnació del valor probatori del document públic. Confrontació o comprovació

  1. Si s'impugnés l'autenticitat d'un document públic, perquè pugui fer prova plena es procedirà de la forma següent:
    1. Les còpies, certificacions o testimonis fefaents es confrontaran o comprovaran amb els originals, on sigui que es trobin, ja s'hagin presentat en suport paper o electrònic, informàtic o digital.
    2. Les pòlisses intervingudes per corredor de comerç col·legiat es comprovaran amb els assentaments del seu Llibre de Registre.
  2. La confrontació o comprovació dels documents públics amb els seus originals es practicarà pel secretari judicial, constituint-se a l'efecte en l'arxiu o local on es trobi l'original o matriu, a presència, si concorren, de les parts i dels seus defensors, que seran citats a l'efecte.
    Si els documents públics estiguessin en suport electrònic, la confrontació amb els originals es practicarà pel secretari judicial a l'oficina judicial, a presència, si concorren, de les parts i dels seus defensors, que seran citats a l'efecte.
  3. Quan d'una confrontació o comprovació resulti l'autenticitat o exactitud de la còpia o testimoni impugnats, els costos, despeses i drets que origini la confrontació o comprovació seran exclusivament de càrrec de qui hagués formulat la impugnació. Si, a judici del tribunal, la impugnació hagués estat temerària, podrà imposar-li, a més, una multa de 120 a 600 euros.

Article 321. Testimoni o certificació incomplets

El testimoni o certificació fefaent de només una part d'un document no farà prova plena mentre no es completi amb les adicions que sol·liciti el litigant a qui pugui perjudicar-lo.

Article 322. Documents públics no susceptibles de confrontació o comprovació

  1. Faran prova plena no judicial, sense necessitat de comprovació o confrontació i excepte prova en contrari i la facultat de sol·licitar la confrontació de lletres quan sigui possible:
    1. Les escriptures antigues que no tinguin protocol i totes aquelles que el seu protocol o matriu hagués desaparegut.
    2. Qualsevol altre document públic que, per la seva índole, no tingui original o registre amb el qual es pugui confrontar o comprovar.
  2. En els casos de desaparició del protocol, la matriu o els expedients originals, s'estarà al disposat en l'article 1221 del Codi Civil.

Article 323. Documents públics estrangers

  1. A efectes processals, es consideraran documents públics els documents estrangers als que, en virtut de tractats o convenis internacionals o de lleis especials, se'ls hagi d'atribuir la força probatòria prevista en l'article 319 d'aquesta Llei.
  2. Quan no sigui aplicable cap tractat o conveni internacional ni llei especial, es consideraran documents públics els que reuneixin els següents requisits:
    1. Que en l'atorgament o confecció del document s'hagin observat els requisits que s'exigeixen en el país on s'hagi atorgat perquè el document faci prova plena en judici.
    2. Que el document contingui la legalització o postil·la i altres requisits necessaris per a la seva autenticitat a Espanya.
  3. Quan els documents estrangers a què es refereixen els apartats anteriors d'aquest article incorporin declaracions de voluntat, l'existència d'aquestes es tindrà per provada, però la seva eficàcia serà la que determinin les normes espanyoles i estrangeres aplicables en matèria de capacitat, objecte i forma dels negocis jurídics.

Article 326. Força probatòria dels documents privats

  1. Els documents privats faran prova plena en el procés, en els termes de l'article 319, quan la seva autenticitat no sigui impugnada per la part a qui perjudiqui.
  2. Quan s'impugni l'autenticitat d'un document privat, el que l'hagi presentat podrà demanar la confrontació pericial de lletres o proposar qualsevol altre medi de prova que resulti útil i pertinent a l'efecte.
    Si de la confrontació o d'un altre medi de proves es desprengués l'autenticitat del document, es procedirà conforme al previst en l'apartat tercer de l'article 320. Quan no es pugui deduir la seva autenticitat o no s'hagués proposat prova alguna, el tribunal valorarà conforme a les regles de la sana crítica.
  3. Quan la part a qui interessi l'eficàcia d'un document electrònic ho demani o s'impugni la seva autenticitat, es procedirà conforme a l'establert a l'article 3 de la Llei de Firma Electrònica.

LLEI 34/2002, D'11 DE JULIOL, DE SERVEIS DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I DE COMERÇ ELECTRÒNIC.

Article 23. Validesa i eficàcia dels contractes subscrits per via electrònica

  1. Els contractes subscrits per via electrònica produiran tots els efectes previstos per l'ordenament jurídic, quan concorrin el consentiment i els altres requisits necessaris per a la seva validesa.
    Els contractes electrònics es registraran pel disposat en aquest Títol, pels Codis Civils i de Comerç i per les restants normes civils o mercantils sobre contractes, en especial, les normes de protecció dels consumidors i usuaris i d'ordenació de l'activitat comercial.
  2. Perquè sigui vàlida la subscripció de contractes per via electrònica no serà necessari el previ acord de les parts sobre la utilització de medis electrònics.
  3. Sempre que la Llei exigeixi que el contracte o qualsevol informació relacionada amb el mateix consti per escrit, aquest requisit s'entendrà satisfet si el contracte o la informació es conté en un suport electrònic.
  4. No serà d'aplicació al disposat en el present Títol als contractes relatius al Dret de família i successions.

Els contractes, negocis o actes jurídics en els quals la Llei determini per la seva validesa o per la producció de determinats efectes la forma documental pública, o que requereixin per Llei la intervenció d'òrgans jurisdiccionals, notaris, registradors de la propietat i mercantils o autoritats públiques, es registrarà per la seva legislació específica.

Article 24. Prova dels contractes subscrits per via electrònica

  1. La prova de la subscripció d'un contracte per via electrònica i la de les obligacions que tenen el seu origen en ell se subjectarà a les regles generals de l'ordenament judicial.
    Quan els contractes subscrits per via electrònica estiguin firmats electrònicament s'estarà a l'establert en l'article 3 de la Llei 59/2003, de 19 de desembre de firma electrònica.
  2. En tot cas, el suport electrònic en què consti un contracte subscrit per via electrònica serà admissible en judici com a prova documental.

Article 25. Intervenció de tercers de confiança

  1. Les parts podran pactar que un tercer arxivi les declaracions de voluntat que integren els contractes electrònics i que consigni la data i l'hora en què aquestes comunicacions han tingut lloc. La intervenció d'aquests tercers no podrà alterar ni substituir les funcions que correspongui realitzar a les parts facultades amb conforme a Dret per donar fe pública.
  2. El tercer haurà d'arxivar en suport informàtic les declaracions que haguessin tingut lloc per via telemàtica entre les parts pel temps estipulat que, en cap cas, serà inferior a cinc anys.

Article 26. Llei aplicable

Per la determinació de la llei aplicable als contractes electrònics s'estarà al disposat en les normes de Dret internacional privat de l'ordenament jurídic espanyol, havent-se de prendre en consideració per la seva aplicació l'establert en els articles 2 i 3 d'aquesta Llei.

Article 27. Obligacions prèvies a l'inici del procediment de contractació

  1. A més del compliment dels requisits en matèria d'informació que s'estableixen en la normativa vigent, el prestador de serveis de la societat de la informació que realitzi activitats de contractació electrònica tindrà l'obligació de posar a disposició del destinatari, abans d'iniciar el procediment de contractació i mitjançant tècniques adequades al mitjà de comunicació utilitzat, de forma permanent, fàcil i gratuïta, informació clara, comprensible i inequívoca sobre els següents extrems:
    1. Els diferents tràmits que s'hagin de seguir per subscriure el contracte.
    2. Si el prestador va a arxivar el document electrònic en què es formalitzi el contracte i si aquest serà accessible.
    3. Els mitjans tècnics que posa a la seva disposició per identificar i corregir errors en la introducció de dades, i
    4. La llengua o llengües en què podrà formalitzar-se el contracte.
  2. L'obligació de posar a disposició del destinatari la informació referida en el paràgraf anterior es donarà per complida si el prestador la inclou en la seva pàgina o lloc d'Internet en les condicions senyalades en aquest article.

    Quan el prestador dissenyi específicament els seus serveis de contractació electrònica per ser accedits mitjançant dispositius que comptin amb pantalles de format reduït, s'entendrà complerta l'obligació establerta en aquest apartat quan faciliti de forma permanent, fàcil, directa i exacta l'adreça d'Internet en què aquesta informació està disponible.

  3. El prestador no tindrà l'obligació de facilitar la informació assenyalada en l'apartat anterior quan:
    1. Ambdós contractants així ho acordin i cap d'ells tingui la consideració de consumidor, o
    2. El contracte s'hagi subscrit exclusivament mitjançant intercanvi de correu electrònic o un altre tipus de comunicació electrònica equivalent.
  4. Sense perjudici del disposat en la legislació específica, les ofertes o propostes de contractació realitzades per via electrònica seran validades durant el període que fixi l'oferent o, en el seu defecte, durant tot el temps que romanguin accessibles als destinataris del servei.
  5. Amb caràcter previ a l'inici del procediment de contractació, el prestador de serveis haurà de posar a disposició del destinatari les condicions generals a què, en el seu cas, s'hagi de subjectar el contracte, de forma que aquestes puguin ser emmagatzemades i reproduïdes pel seu destinatari.

Article 28. Informació posterior a la subscripció del contracte

  1. L'oferent està obligat a confirmar la recepció de l'acceptació al que la va fer per algun dels següents medis:
    1. L'enviament d'un justificant de recepció per correu electrònic o un altre mitjà de comunicació electrònica equivalent a l'adreça que l'acceptant hagi assenyalat, en el termini de les vint-i-quatre hores següents a la recepció de l'acceptació, o
    2. La confirmació, per un mitjà equivalent a l'utilitzat en el procediment de contractació, de l'acceptació rebuda, tan aviat com l'acceptant hagi completat aquest procediment, sempre que la confirmació pugui ser arxivada pel seu destinatari. En els casos en què l'obligació de confirmació correspongui a un destinatari de serveis, el prestador facilitarà el compliment d'aquesta obligació, posant a disposició del destinatari algun dels mitjans indicats en aquest apartat. Aquesta obligació serà exigible tant si la confirmació s'hagués de dirigir al mateix prestador o a un altre destinatari.
  2. S'entendrà que s'ha rebut l'acceptació i la seva confirmació quan les parts a qui es dirigeixin puguin tenir constància d'això. En el cas que la recepció de l'acceptació es confirmi mitjançant justificant de recepció, es presumirà que el seu destinatari pugui tenir la referida constància d'ençà que aquell hagi estat emmagatzemant en el servidor en què estigui donat d'alta el seu correu electrònic, o en el dispositiu utilitzat per la recepció de les comunicacions.
  3. No serà necessari confirmar la recepció de l'acceptació d'una oferta quan:
    1. Ambdós contractants així ho acordin i cap d'ells tingui la consideració de consumidor, o
    2. El contracte s'hagi subscrit exclusivament mitjançant intercanvi de correu electrònic o un altre tipus de comunicació electrònica equivalent, quan aquests medis no siguin empleats amb l'exclusiu propòsit d'eludir l'acompliment de tal obligació.

Article 29. Lloc de subscripció del contracte

Els contractes subscrits per via electrònica en els que intervingui com a part un consumidor es presumiran celebrats en el lloc en què es tingui la residència habitual.

Els contractes electrònics entre empresaris o professionals, en defecte de pacte entre les parts, es presumiran celebrats en el lloc en què estigui establert el prestador de serveis.

LLEI ORGÀNICA 6/1985, D'1 DE JULIOL, DEL PODER JUDICIAL

Article 230

  1. Els Jutjats i Tribunals i les Fiscalies estan obligats a utilitzar qualsevol medi tècnic, electrònic, informàtic i telemàtic, posats a la seva disposició pel desenvolupament de la seva activitat i exercir les seves funcions, amb les limitacions que a la utilització d'aquests medis estableixin el Capítol I bis d'aquest Títol, la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal i les altres lleis que resultin d'aplicació.
    Les instruccions generals o singulars d'ús de les noves tecnologies que el Consell General del Poder Judicial o la Fiscalia General de l'Estat dirigeixin als Jutges i Magistrats o als Fiscals, respectivament, determinant la seva utilització, seran d'obligat acompliment.
  2. Els documents emesos pels mitjans anteriors, qualsevol que sigui la seva aportació, gaudiran de la validesa i eficàcia d'un document original sempre que quedi garantida la seva autenticitat, integritat i acompliment dels requisits exigits per les lleis processals.
  3. Les actuacions orals i vistes gravades i documentades en suport digital no podran transcriure's.
  4. Els processos que es transmeten en suport informàtic garantiran la identificació i l'exercici de la funció jurisdiccional per l'òrgan que exerceix, així com la confidencialitat, privacitat i seguretat de les dades de caràcter personal que continguin en els termes que estableixi la llei.
  5. Les persones que demandin la tutela judicial dels seus drets i interessos podran relacionar-se amb l'Administració de justícia a través dels mitjans tècnics a què es refereixi l'apartat 1 quan siguin compatibles amb els que disposin els Jutjats i Tribunals i es respectin les garanties i requisits previstos en el procediment que es tracti.
  6. Els programes i aplicacions informàtiques que s'utilitzin en l'Administració de Justícia hauran de ser prèviament informats pel Consell General del Poder Judicial.
    Els sistemes informàtics que s'utilitzin en l'Administració de Justícia hauran de ser compatibles entre si per facilitar la seva comunicació i integració, en els termes que determini el Comitè Tècnic Estatal de l'Administració de Justícia Electrònica.